Després de les explosions de bombes nuclears a les ciutats japoneses d’Hiroshima i Nagasaki, l’amenaça de guerra nuclear es va fer absolutament real. Els científics han estudiat detalladament les possibles conseqüències d’explosions més potents: com s’estendrà la radiació, quin serà el dany biològic, els efectes del clima.
Guerra nuclear: com succeeix
Una explosió nuclear és una enorme bola de foc que crema o carbonitza completament objectes de naturalesa animada i inanimada, fins i tot a una gran distància de l’epicentre. Un terç de l’energia de l’explosió s’allibera en forma d’un pols de llum, que és mil vegades més gran que la brillantor del sol. Això encendrà tots els materials inflamables com el paper i el teixit. La gent forma cremades de tercer grau.
Els incendis primaris no tenen temps per disparar, sinó que s’extingeixen parcialment per una poderosa onada d’aire. Però, a causa de les espurnes de vol i la crema de runes, es formen curts circuits, explosions de gas domèstic, productes petroliers cremant, llargs i extensos incendis secundaris.
Molts incendis individuals es combinen en un tornado mortal que pot destruir qualsevol metròpoli. Tornades ardents similars van destruir Hamburg i Dresden durant la Segona Guerra Mundial.
Al centre d’un tornado així es genera una intensa calor, a causa de la qual s’eleven enormes masses d’aire, a la superfície terrestre es formen huracans, que donen suport a l’element del foc amb noves porcions d’oxigen. El fum, la pols i el sutge s’aixequen a l’estratosfera, i es forma un núvol, que gairebé obscura la llum del sol. Com a resultat, comença un mortal hivern nuclear.
La guerra nuclear comporta un llarg hivern nuclear
A causa d’incendis gegantins, s’alliberarà una gran quantitat d’aerosol a l’atmosfera, cosa que provocarà una “nit nuclear”. Segons càlculs, fins i tot una petita guerra nuclear local i els bombardejos de Londres i Nova York conduiran a una absència completa de llum solar a l’hemisferi nord durant diverses setmanes.
Per primera vegada, les conseqüències devastadores dels incendis massius que provoquen una cascada més de canvis irreversibles en el clima i la biosfera, va assenyalar Paul Krutzen, un destacat científic alemany.
El fet que la guerra nuclear conduís inevitablement a un hivern nuclear encara no es coneixia a mitjan segle passat. Les proves amb explosions nuclears es van realitzar de forma única i aïllada. I fins i tot un conflicte nuclear “suau” implica explosions a moltes ciutats. A més, es van realitzar les proves de tal manera que no es van provocar grans incendis. I fa poc, amb el treball conjunt de biòlegs, matemàtics, climatòlegs i físics, es va poder fer una imatge general de les conseqüències d’un conflicte nuclear. La comunitat mundial ha estudiat amb detall què es pot convertir en el món després d’una guerra nuclear.
Si el conflicte utilitza només l’1% de les armes nuclears produïdes fins ara, l’efecte serà de 8.200 Nagasaki i Hiroshima.
Tot i així, una guerra nuclear comportarà l’efecte climàtic d’un hivern nuclear. Degut al fet que els raigs del sol no poden arribar a la Terra, es produirà un llarg refredament de l’aire. Tota la vida salvatge que no es cremi en incendis estarà condemnada a la congelació.
Es produiran contrastos de temperatura significatius entre la terra i l’oceà, ja que grans acumulacions d’aigua tenen una inèrcia tèrmica important, de manera que l’aire es refredarà molt més lentament allà. Els canvis a l’atmosfera suprimiran el cicle de l’aigua i s’iniciaran greus sequeres continuades als continents enfonsats a la nit i sacsejats pel fred absolut.
Si s'hagués produït una guerra nuclear a l'estiu a l'hemisferi nord, en dues setmanes la temperatura hauria baixat sota zero i la llum del sol hauria desaparegut completament. A més, a l'hemisferi nord, tota la vegetació moriria completament, i a l'hemisferi sud, parcialment. Els tròpics i subtropics es moririen gairebé a l'instant, ja que la flora existent en un rang de temperatura molt estret i una certa quantitat de llum.
La manca d’aliments comportarà l’extinció dels animals. Les aus pràcticament no tindran cap possibilitat de sobreviure. Només els rèptils poden sobreviure.
Els boscos morts que es formen en extensos territoris es convertiran en el material per a nous incendis i la descomposició de la flora i la fauna mortes provocarà l’alliberament d’una enorme quantitat de diòxid de carboni a l’atmosfera. Per tant, el contingut i l’intercanvi mundial de carboni es veuen interromputs. La desaparició de la vegetació provocarà una erosió global del sòl.
Hi haurà destrucció gairebé completa d’aquells ecosistemes que existeixen actualment al planeta. Totes les plantes i animals agrícoles moriran, però, poden quedar-se llavors. Un fort augment de la radiació ionitzant provocarà greus malalties per radiació i provocarà la mort de vegetació, mamífers i ocells.
Les emissions de nitrogen i òxids de sofre a l’atmosfera produiran la pluja àcida fatal.
Qualsevol dels factors anteriors seria suficient per destruir molts ecosistemes. El pitjor de tot, després d’una guerra nuclear començaran a actuar junts, alimentant-se i potenciant l’acció de l’altre.
Per superar el punt crític, després que comencin els canvis catastròfics en el clima i la biosfera de la Terra, és suficient una petita explosió nuclear: 100 MT són suficients. Per a desastres irreparables, n'hi haurà prou amb posar en pràctica només l'1% de l'arsenal existent d'armes nuclears.
Fins i tot aquells països al territori del qual no explota ni una sola bomba nuclear quedaran completament destruïts.
La guerra nuclear de qualsevol forma constitueix una veritable amenaça per a l'existència de la humanitat i de la vida en general al planeta.
