El sistema financer de l’estat és una relació mercaderia-diners de les entitats empresarials de l’àmbit financer que tenen els seus drets i obligacions.
El sistema financer de Rússia és un sistema format per finances nacionals i territorials, finances d’entitats empresarials i finances de ciutadans corrents.
Cada component d’aquest sistema té tasques específiques, a més són responsables del funcionament de determinades relacions en l’àmbit financer.
Així, per exemple, la tasca de les finances nacionals és acumular recursos financers a disposició de l'Estat i dirigir, si cal, o, segons el pressupost aprovat, finançar programes socials i altres necessitats nacionals. La formació d’aquesta font d’ingressos estatals es realitza a costa d’impostos, de les quantitats rebudes per la privatització de la propietat estatal i dels deures estatals. La composició de les finances estatals està formada per: el pressupost federal, els préstecs i les assegurances estatals, així com els fons extrabugatoris federals. També cal destacar que es redistribueix fins a un 50% del PIB a través d’ells als països desenvolupats. També és una mena de mecanisme per estimular l'activitat econòmica i empresarial de les entitats.
El pressupost federal està representat per un sistema de comparació d’ingressos i despeses a nivell estatal, que s’ha d’aprovar per llei. L’estructura d’ingressos i despeses està determinada per les orientacions de la política estatal socioeconòmica.
El sistema financer de l’estat està sotmès a tots els canvis en el seu funcionament, ja sigui confusió política o situacions socioeconòmiques diverses.
El sistema financer de l’estat no pot funcionar normalment sense finances territorials, a les quals se’ls demana realitzar tasques similars a les finances nacionals, però amb una única diferència: al territori d’unes unitats administratives individuals que s’autogovernen. Consisteixen en fons extrabugetaris i pressupostos territorials. La seva formació es realitza a costa d'impostos i taxes locals, préstecs locals, multes, loteries i altres fonts.
Com s'ha indicat anteriorment, el sistema financer de l'estat inclou un component com les finances de les entitats empresarials. La formació d’aquesta font es produeix tant a costa del benefici com de la depreciació del sector empresarial.
El sistema financer i la política financera de l’estat estan estretament interconnectats. Intentem esbrinar com es produeix la seva relació.
Així doncs, la política financera de l’estat és un conjunt de mesures implementades destinades a assolir aquells objectius que determinin les autoritats financeres estatals. En el marc d’aquesta política s’especifiquen les principals fonts de formació i direcció en l’àmbit social dels recursos financers.
Una de les mesures de la política financera és la creació d’un mecanisme financer eficaç mitjançant el qual es desenvolupin activitats governamentals en el camp de les finances. Aquí podem veure que el sistema financer de l’estat serveix com a eina o element d’un mecanisme financer. Al cap i a la fi, la base d’aquest sistema són els recursos financers per a la formació de la política financera responsable. També els seus components principals inclouen mètodes per formar finances (estructura d’ingressos), un sistema de legislació responsable de l’eficiència de generar ingressos i despeses pressupostàries.
Bé, és clar, l’article no estaria complet si no determinéssiu les prioritats de la política financera de l’estat. En primer lloc, aquesta política s’hauria d’esforçar a formular legislació adaptada a les condicions reals. En segon lloc, amb l’ajuda d’una política financera efectiva, l’estat ha de trobar un “terreny mitjà” en la fiscalitat: la càrrega fiscal òptima amb el funcionament efectiu del sistema tributari. En tercer lloc, per augmentar l’efectivitat de les polítiques públiques, cal dur a terme la planificació i la previsió de la direcció d’ús del sistema financer.
