Els russos a Estònia són un problema difícil i dolorós per als residents de l'estat de parla russa, ja que com a minoria ètnica, aquest grup continua sent el més gran, fins al 30% de la població total del país. Les xifres es calculen a partir del nombre de ciutadans estonians. De fet, el percentatge de russos que viuen al país és molt superior. S’inclouen els indígenes, així com la tercera i quarta generació d’Estònia, que no estan d’acord amb una legislació discriminatòria, que no permetia que les persones esdevinguessin ciutadanes per falta de coneixement de la llengua estatal.
La història del rus al país
Els russos han estat vivint a terres estòniques des de temps immemorials. Cal destacar que els mateixos estonians es diuen venelats russos. Així els antics habitants de la moderna Estònia van anomenar els avantpassats dels antics eslaus que vivien en terres des dels Carpats i el baix Danubi fins a les ribes del sud-est del Bàltic.
La segona ciutat més gran d’Estònia, Tartu, amb el nom rus Yuryev, va ser fundada al segle XI per l’esquadró de Yaroslav el Savi, després va ser governada per la República de Novgorod, l’Ordre de Livònia, la Commonwealth, Suècia, l’Imperi rus, l’URSS i Estònia. Des de temps immemorials, els russos han viscut a Narva, i el 86% de la població russa vivia aquí durant la incorporació d’aquesta ciutat a Estònia. Més del 41% de la població russa viu a Tallinn.
Una gran afluència de refugiats procedents de Rússia es va produir després de la Revolució de 1917. Així els russos a Estònia sempre han viscut. Abans del 1925, molts alemanys i suecs vivien al país, però les reformes terrestres en aquell moment van comportar la fallida massiva i la seva sortida d’Estònia. L’afluència de la població russa va augmentar significativament en la postguerra, de manera que el 1959 el percentatge de la població russa va ascendir a més del 20% del total d’habitants.
Població de parla russa
A Estònia, a més de russos i estonians, hi viu la població de parla russa, inclou jueus, armenis, ucraïnesos, alemanys, bielorussos, part de la població indígena. Per a molts d'ells, la llengua russa s'ha convertit en la seva llengua materna. La majoria d’aquestes persones van arribar a Estònia durant la Unió Soviètica. Els joves nascuts després dels anys noranta tenen més probabilitats de parlar estonià.
Persones sense ciutadania estònia
El març de 1992 va entrar en vigor la llei sobre concessió de la ciutadania, promulgada el 1938, segons la qual es considera que els descendents o els seus descendents. Durant la nit, més d’un terç dels habitants del país de nova formació eren no ciutadans, la majoria russos a Estònia.
Aquesta llei va estar en vigor per poc més d’un any, però aquesta vegada va ser suficient per celebrar eleccions a les autoritats legislatives i executives. Com a resultat, la composició del parlament estonià consistia al 100% d’estònics ètnics, cosa que va permetre l’adopció de lleis contra la població de parla russa. La llengua russa a Estònia està esdevenint la llengua de comunicació privada, ja que l'estonià va ser declarat la llengua de l'estat.
L’estatut de no ciutadans a Estònia està regulat per una llei aprovada el 1993. El moment de la seva adopció no va ser del tot aleatori. Era un moment de privatització. De fet, segons la llei recentment adoptada, les persones sense ciutadania no poden tenir propietat a Estònia. Aleshores, els mitjans estonians sobre Rússia van començar a publicar materials imparcials per justificar les accions contra els russos.
Els que, segons la llei adoptada, van rebre la condició de "apatrida", propietat de la major part de béns immobles, van treballar en empreses que van ser privatitzades posteriorment. Naturalment, als empleats de les empreses, en la seva majoria residents a altres regions de l'antiga URSS, declarades no ciutadanes per llei, se'ls va negar el dret a la privatització.
Això va provocar que gairebé tots els béns immobles i les empreses passessin a ser propietat d’estònics ètnics, avui propietaris de grans empreses. Atès que els no ciutadans es limitaven a la seva capacitat per fer negocis, la legislació els deixava l’oportunitat d’obrir petits xiringuitos, cafeteries i botigues. Posteriorment, molts encara van aconseguir obtenir la ciutadania, però es va perdre el temps.
Política interna estònia
El govern estonià, sota la influència de les masses protestes de la població de parla russa, les organitzacions internacionals, l’ONU, la Unió Europea, van fer algunes concessions. Tot creient que la ciutadania s’hauria d’obtenir per mitjà de la naturalització, va anar a alleujar els requisits per obtenir-la, cosa que va suposar una simplificació de l’examen en llengua estònia.
Però a poc a poc, la ciutadania a Estònia per als russos no es va convertir en un tema prioritari. Això va succeir pel fet que la UE va permetre als apàtrides que vivien en aquest país viatjar lliurement a països pertanyents a la zona de Schengen. El 2008, D. Medvedev va seguir el mateix camí, permetent que persones d'aquesta categoria entressin sense visat a Rússia. Aquest és un avantatge definitiu, ja que l'obtenció d'un visat a Rússia per als ciutadans d'Estònia és molt problemàtic. Molts estaven satisfets amb la situació dels no ciutadans d’Estònia. Això no convé a Tallinn. Moscou, com sempre, prefereix mantenir-se en silenci sobre aquesta puntuació.
Però les Nacions Unides, així com la Unió Europea, estan preocupades pel gran nombre d’apatrides, creient amb raó que això vulnera els drets d’una gran part dels habitants d’Estònia. Des del 2015, els nens de ciutadans no estonians nascuts en aquest país rebran automàticament la ciutadania, però, tal com indica el govern de l’estat, els seus pares no tenen pressa per sol·licitar-ho. El govern d'Estònia posa les seves esperances a temps, com a resultat de la mort de la generació més antiga, naturalitzant la naturalització.
La posició de Rússia sobre la qüestió russa a Estònia
Les relacions entre Moscou i Talín estan en un punt de congelació. Tot i que hi ha 390.000 russos que viuen a Estònia, la política d'apartheid cap a ells continua. Les accions del govern rus tenen un caràcter exclusivament declaratiu, que la majoria dels compatriotes que viuen a Estònia són considerades traïdores.
Hi ha una falsificació de la història a Estònia. Això s'aplica principalment a la Segona Guerra Mundial. Es diu obertament que els nazis van ajudar els estonians a lluitar per la llibertat del país, representant els invasors russos. Els mitjans estonians parlen de Rússia no com a veïns, sinó com a invasors, representant una vegada més als habitants de parla russa del seu país com a agents de Moscou, persones de segona classe. Es pot llegir sovint que els russos són habituals a les botigues de vins (no els visiten els estonians?), Mal vestits, endarrerits, que viuen la seva pròpia vida, incomprensibles per als europeus. Per descomptat, no és així. Però el més important és crear una impressió.
Moscou prefereix fingir que no passi res terrible a Estònia. Això explica parcialment per què molts russos prefereixen ser “apatrides” al país on van néixer, créixer i no anar-se'n a la terra natal. En primer lloc, pel llarg procés burocràtic per obtenir ciutadania per part d'ètnics russos, que dura anys. Cal passar per humiliants reunions de documents i referències interminables. I també perquè Estònia és també la seva terra, on van néixer, on vivien els seus pares, pels quals van lluitar els seus avis.
Segregació ètnica?
Com viuen els russos a Estònia? Aquesta pregunta és difícil de respondre de forma inequívoca. Si es mira des del punt de vista del benestar material, probablement no sigui pitjor que a Rússia. Tot i que a la Unió Europea, Estònia és un país agrícola pobre. En cas contrari, hi hauria un èxode massiu. Però no arribarà a això, ja que més d’un terç de la població del país parla rus. Estudis de científics de la Universitat de Tartu demostren que a Tallinn, així com en altres ciutats d'Estònia, el nombre de persones que es desplacen d'una regió a una altra ha estat més freqüent, els russos establint-se amb russos, estonians amb estonians.
A la capital, les ètnies locals intenten establir-se al centre de la ciutat (la regió de Põhja-Tallinn, Kesklinn, Kalamaya) i als afores (Kakumäe, Pirita, Nõmme). Tot i que la regió central de Pykhya-Tallinn està poblada per russos per sobre del 50%. Els russos prefereixen traslladar-se a zones on hi hagi comunitats nacionals. Es tracta principalment de zones per dormir en taulers.
Hi ha divisió en grups en funció de l'ètnia. Resulta que els estonians no volen viure al costat dels russos, que no estan especialment desitjats de viure al costat dels estonians. La separació per ètnia, l’aïllament artificial entre els ciutadans, que s’anomena “segregació”, està creixent. Tot plegat té greus conseqüències que es poden produir en qualsevol moment, tan aviat com la gent entén que Rússia no n’és la seva ajuda, i els membres del govern estonià “van picar una mica” sentint l’OTAN. Això també s’entén a la Unió Europea, on no estan disposats a resoldre un altre problema complex. La gent corrent viu en pau, sense voler un enfrontament.
Naturalització estònia
El país té experiència a celebrar aquest esdeveniment entre 1920 i 1940. Els bàltics alemanys i suecs van ser objecte. Històricament, eren propietaris de terres. Els estonians residents a les zones rurals portaven el nom dels seus propietaris. Després de l’adopció de les Regles de la llengua estònia el 1920, el govern va dur un dur camí cap a l’assimilació d’alemanys, els suecs, que, sense voler aprendre estonià, van anar a la seva terra històrica.
Les persones Seto que vivien a Estònia abans de l’adhesió a Rússia del territori situat al districte de Pechora a la regió de Novgorod van patir assimilació. A més, es va dur a terme l'estonització dels cognoms. El govern no pot dur a terme una naturalització estrictament oberta, ja que això provocarà malentesos per part de les organitzacions internacionals de drets humans, així com també dels moviments locals de parla russa. Per tant, aquest procés està dissenyat per a un període més llarg de 20 anys.
Russos a Estònia avui
La independència, adquirida el 1991, condueix al fet que la llengua russa perd la seva oficialitat i es converteix en una llengua estrangera. Però la situació que envolta aquesta qüestió no s'adapta en absolut al govern estonià, ja que el discurs rus es pot escoltar pràcticament a tot el país. El llenguatge s'utilitza a nivell de la llar, en publicitat, comerç i serveis. No està acostumat a tot el seu potencial a nivell estatal, tot i que hi ha llocs en llengua russa de moltes organitzacions estatals que existeixen amb diners pressupostaris. A més, no només els russos, sinó també els estonians utilitzen Internet, mitjans de comunicació, organitzacions culturals i molts altres en rus.
A més dels russos, els ciutadans amb passaports russos, així com els no ciutadans, viuen constantment a Estònia. Per tant, en molts municipis on els no estonians constitueixen més de la meitat de la població, els serveis públics estan permesos en la llengua de la minoria nacional. Si es veu més o menys clar amb els ciutadans d’un altre estat, els ciutadans que no hagin estat residents en aquest país des de fa diverses generacions seran infringits dels seus drets.
És bastant difícil que un ciutadà rus d’Estònia aconsegueixi una bona feina, però per a un no ciutadà és gairebé impossible. El treball a Estònia per als russos només es troba a les instal·lacions industrials, al sector de serveis, al comerç, a la restauració pública. El servei públic, la majoria de les professions privilegiades i remunerades són incloses en la llista en què el coneixement de la llengua estònia és obligatori.
Educació
El govern estonià entén que, sempre que hi hagi institucions educatives en rus, no es produirà una naturalització completa. Això s'aplica sobretot a gimnasos i universitats. Per tant, es fa una traducció completa d'aquestes institucions educatives a l'estonià. El problema de la intel·ligència rusoparlant és força agut. Les escoles russes a Estònia tanquen
El fet és que a la postguerra, les empreses industrials es van construir activament a la república agrària d'Estònia. Això es deu a la presència de ports al mar Bàltic. Els estonians, essent principalment residents rurals, no els podien proporcionar feina. Per tant, treballadors qualificats d’altres regions de l’URSS venien a treballar a les empreses. Tenien principalment especialitats de treball.
Està prohibit estudiar a Estònia per a nens russos a les escoles russes. Les universitats privades russes que operen al país estan majoritàriament tancades o amenaçades d'extinció. Sense la intel·ligència, en particular les humanitats, és molt difícil preservar les tradicions russes a Estònia. Els escolars que estudien totes les matèries en estoni i els seus nadius, com a estrangers, opcionalment familiaritzats amb la literatura russa, la història de Rússia, simplement s’assimilen, es van dissoldre en la massa d’estonians, que encara no els acceptaran com a propis. Això és el que espera el govern estonià.
