El món modern no s’anomena en va internacional. A finals del segle XIX, es va iniciar un procés, més tard anomenat globalització, i va continuar a un ritme cada cop més accelerat fins als nostres dies. Està representat per molts fenòmens diversos, el més important dels quals es pot anomenar "diàleg de les cultures" o, si és més senzill, l'intercanvi cultural. I de fet, els mitjans de comunicació, un millor transport (en comparació amb els segles XIX i anteriors), relacions estables entre nacions, tot això fa inevitable i necessària la cooperació constant en tots els àmbits de la societat.
Característiques de la societat internacional
Amb el desenvolupament de la televisió i Internet, tot el que passa en un estat es fa gairebé immediatament conegut per tot el món. És el que s’ha convertit en la principal causa de la globalització. Per això, anomenen el procés d’unificació de tots els països del món en una comunitat única, universal i universal. I en primer lloc s’expressa en intercanvi cultural. Es tracta, per descomptat, no només de l’aparició de llenguatges “internacionals” i de projectes internacionals relacionats amb l’art (com, per exemple, “Eurovisió”). La paraula "cultura" aquí s'ha d'entendre en un sentit més ampli: com tots els tipus i resultats de l'activitat transformadora humana. En poques paraules, es pot anomenar tot el que ha creat la gent:
- objectes del món material, des d’escultures i temples fins a ordinadors i mobles;
- totes les idees i teories formades per la ment humana;
- sistemes econòmics, institucions financeres i mètodes d'activitat comercial;
- llengües del món, com a manifestació més evident de l '"ànima" de cada nació en concret;
- conceptes científics;
- les religions del món que també han experimentat un canvi important en l’època de la globalització;
- i, per descomptat, tot el que tingui relació directa amb l’art: pintura, literatura, música.
Si us fixem en les manifestacions de la cultura del món modern, podeu veure que gairebé qualsevol d’elles té algunes característiques “internacionals”. Pot ser un gènere popular a tots els països (per exemple, avantguardisme o art de carrer), l'ús de símbols i arquetips de fama mundial, excepte les obres de la cultura popular. Tot i això, no sempre va ser així.
Intercanvi cultural: bé o mal?
Ja fa temps que se sap que els pobles que opten per una política d’autoïllament es desenvolupen molt més lentament que els països que mantenen contactes estrets amb els seus veïns. Això es veu clarament en els exemples de la Xina medieval o el Japó fins a finals del segle XIX. D’una banda, aquests països tenen una cultura pròpia rica, conservant amb èxit els seus costums antics. D'altra banda, molts historiadors han assenyalat que aquests estats inevitablement "s'endureixen" i que l'adhesió a les tradicions es substitueix gradualment per l'estancament. Resulta que l’intercanvi de valors culturals és el desenvolupament principal de qualsevol civilització? Els investigadors moderns estan segurs que efectivament és així. I hi ha molts exemples en la història del món.
Diàleg de cultures a la societat primitiva
Antigament, cada tribu vivia com a grup separat i els contactes amb "desconeguts" eren de naturalesa aleatòria (i, per regla general, extremadament agressiva). La col·lisió amb una cultura estrangera es va produir més sovint durant les incursions militars. Qualsevol alienígena a priori era considerada enemiga i el seu destí era trist.
La situació va començar a canviar quan, des de la recol·lecció i la caça, les tribus van començar a passar primer a la ramaderia nòmada, i després a l’agricultura. Els excedents emergents de productes han provocat l'aparició del comerç i, per tant, els vincles estables entre els veïns. Als segles següents, van ser els comerciants els que es van convertir no només en proveïdors de productes necessaris, sinó també en les principals fonts d’informació sobre el que està passant en altres terres.
Primers imperis
Tot i això, l’intercanvi cultural ha guanyat una gran importància amb l’arribada de les civilitzacions d’esclaus. Antic Egipte, Sumer, Xina, Grècia: cap d’aquests estats no s’imagina sense campanyes agressives constants. Junt amb esclaus i trofeus de guerra, els invasors van portar a casa i fragments d’una cultura estrangera: valors materials, obres d’art, costums i creences. Al seu torn, als territoris conquerits sovint s’implantava una religió estrangera, aparegueren noves tradicions i molt sovint es produïen canvis en les llengües dels pobles conquerits.
Relacions entre els països del temps Nou i Modern
El desenvolupament del comerç i posteriorment grans descobriments geogràfics van fer que l'intercanvi d'experiències culturals fos una necessitat i una condició important per a la prosperitat dels pobles. Seda, espècies i armes cares van ser portades d’Europa a Orient. Des d’Amèrica: tabac, blat de moro, patates. I amb ells: una nova moda, hàbits, característiques de la vida quotidiana.
A les pintures del New Age d'Anglès, holandès i francès, sovint es pot veure representants de la classe noble fumant una pipa o un ganxo, jugant a escacs de Pèrsia o posant-se una túnica en un otomà turc. Les colònies (i d’aquí la constant exportació de valors materials dels països conquerits) van esdevenir la clau de la grandesa dels imperis més grans del segon mil·lenni. Una situació similar es va observar al nostre país: els nobles russos portaven un vestit alemany, parlaven francès i llegien Byron en l'original. La capacitat de discutir les últimes tendències en moda o esdeveniments parisencs a la Borsa de Londres es considerava un signe important de bona educació.
Els segles XX i XXI van canviar notablement la situació. Al cap i a la fi, al final del segle XIX va aparèixer un telègraf, després un telèfon i una ràdio. Es va acabar el moment en què van arribar notícies de França o Itàlia a Rússia amb dues o tres setmanes de retard. Ara l’intercanvi cultural internacional significava no només agafar en préstec hàbits, paraules o mètodes de producció individuals, sinó fusionar pràcticament tots els països desenvolupats en un colorit, sinó tenir algunes característiques comunes en la comunitat global.
Diàleg de cultures al segle XXI
Els arqueòlegs del futur, que excavaran les megacitats modernes, no entendran fàcilment quin tipus de persones pertanyien a una determinada ciutat. Cotxes del Japó i Alemanya, sabates de la Xina, rellotges de Suïssa … La llista continua i continua. En qualsevol família educada, a la prestatgeria, les obres mestres dels clàssics russos es troben al costat de Dickens, Coelho i Murakami, el coneixement versàtil és un indicador de l’èxit i la intel·ligència d’una persona.
La importància i la necessitat de l’intercanvi d’experiència cultural entre països s’ha demostrat fa temps i incondicionalment. De fet, aquest "diàleg" és la clau per a l'existència normal i el desenvolupament continu de qualsevol estat modern. La seva manifestació es pot veure en tots els àmbits. Els exemples més destacats d’intercanvi cultural són:
- festivals de cinema (per exemple, Cannes, Berlín), que presenten pel·lícules de diversos països;
- diversos premis internacionals (per exemple, el Nobel, Laskerovskaya per a èxits en medicina, el premi de la Shao asiàtica, etc.).
- cerimònies de premis en l'àmbit del cinema (Oscarscar, Teffi, etc.).
- esdeveniments esportius internacionals que atrauen aficionats de tot el món.
- festivals famosos com Oktoberfest, el festival indi de colors de Holi, els famosos carnavals brasilers, el Dia dels Morts Mexicans i similars.
I, per descomptat, no hem d’oblidar que les trames de la cultura pop mundial avui dia, per regla general, són internacionals. Fins i tot l’adaptació cinematogràfica d’un clàssic o una obra sobre una trama mitològica sovint té elements d’altres cultures. Un exemple viu és el cicle inter-autor de “seqüeles lliures” de novel·les o pel·lícules de Sherlock Holmes de la companyia cinematogràfica Marvel, en què la cultura nord-americana està estretament barrejada, préstecs dels epos escandinaus, ecos de pràctiques esotèriques orientals i molt més.
Diàleg de Cultures i el Sistema de Bolonya
La qüestió de la internacionalització de l'educació és cada cop més aguda. Actualment, hi ha moltes universitats, el diploma de les quals proporciona a una persona l'oportunitat de ser emprada no només al seu país natal, sinó també a l'estranger. No obstant això, no totes les institucions educatives tenen una alta autoritat. A Rússia avui en dia, només algunes universitats poden presumir de reconeixement internacional:
- Universitat de Tomsk;
- SPbSU;
- Universitat Tècnica de Bauman;
- Tomsk Polytechnic;
- Universitat Estatal de Novosibirsk;
- i, per descomptat, la Universitat Estatal de Moscou, la famosa Lomonosovka.
Només proporcionen una educació de gran qualitat que compleixi tots els estàndards internacionals. En aquest àmbit, la necessitat d’intercanviar experiència cultural forma la base de la cooperació econòmica entre els estats. Per cert, precisament amb l'objectiu d'internacionalitzar l'educació, Rússia va canviar el sistema a dos nivells de Bolonya.
